Xarxes socials
Més informació
Rafelcofer
Rafelcofer és un encisador municipi de la comarca de la Safor a la província de València, a la Comunitat Valenciana. Se situa en el centre de la plana de la vall formada pel riu Serpis. La gran majoria del territori de Rafelcofer és pla, excepte per una banda de la muntanya del Rabat fins a la fita trifini amb l’Alqueria de la Comtessa i la Font d’en Carròs que comparteixen els tres municipis.
Des de València accedim a aquest municipi a través de l’N-332 per a enllaçar amb la CV-679.
El terme municipal de Rafelcofer és limítrof amb les poblacions d’Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà i la Font d’en Carròs, localitats que pertanyen a la província de València.
Originalment, va estar habitat per un poblat iber molt antic, posteriorment hi ha vestigis de la colonització romana i s’han trobat en la zona pedres amb inscripcions llatines i ceràmiques romanes. En l’edat mitjana, Rafelcofer va pertànyer al castell del Senyoriu del Rebollet i posteriorment pertanyeria al comtat d’Oliva i al ducat de Gandia. Una dada destacable i curiosa en la seua història és que durant la primera divisió provincial en el segle XIX, el municipi de Rafelcofer va ser adscrit a la província d’Alacant i no va ser fins al 1847 quan es va declarar la seua inclusió definitiva a la província de València.
L’economia de Rafelcofer, basada tradicionalment en l’agricultura, va tindre relativa importància pel cultiu de la vinya moscatell però gradualment va ser substituïda pel cultiu intensiu de taronges. En l’actualitat, aquesta falta d’indústria està proporcionant un èxode de la població activa cap a zones amb més oportunitats com Oliva o Gandia, i té al voltant de 1.400 habitants.
Què destaquem?
En el municipi de Rafelcofer trobem molts monuments destacables com l’església parroquial d’estil neoclàssic dedicada a sant Antoni de Pàdua i sant Dídac d’Alcalà. Trobem també un jaciment prehistòric llevantí, partidors d’aigua, el motor de sant Dídac, que és un museu arqueològic, l’escorxador municipal i l’Ajuntament. Podem trobar també cases modernistes al carrer Major així com la Casa Abadia, d’estil neogòtic, i fins i tot podem trobar passadissos subterranis dels temps de guerra. Tot això atorga al visitant un ventall d’oportunitats dignes d’esment.
Les seues festes patronals estan dedicades a la Divina Aurora, sant Antoni de Pàdua, el Santíssim Crist de l’Empar i la Mare de Déu del Carme, se celebren la segona setmana de juliol, de dimarts a dissabte. També se celebren la Festa de Moros i Cristians i el Dia de la Joventut.
