Xarxes socials
Més informació
Potríes
Potries se situa en el cor de la comarca de la Safor, a la província de València, a la Comunitat Valenciana.
Per l’oest, flaqueja el seu territori el riu Serpis, que constitueix un paratge natural d’alta bellesa que és el principal accident geogràfic, ja que la resta del seu territori és bàsicament pla. Els únics accidents geogràfics restants són uns xicotets contraforts, que afloren de la vall de la Gallinera i que no superen els 100 metres d’alçària.
Des de València accedim al municipi de Potries a través de l’N-332, per a enllaçar amb la CV-680.
El terme municipal de Potries limita amb les poblacions d’Ador, Beniflà, la Font d’en Carròs, Palma de Gandia i Vilallonga, totes a la província de València.
El terme municipal de Potries és de gran importància arqueològica i humana, ja que aquest territori va ser constantment poblat segurament des d’abans de l’època del neolític. Restes de cabanyes, ceràmiques fetes a mà, útils de pedra, testifiquen la presència humana en el lloc des de fa milers d’anys. A més d’aquestes restes, va ser trobada a la muntanya de Penyascals una necròpoli de l’època neolítica, on es van trobar unes troballes que testifiquen un assentament iber en aquesta zona. Després de la colonització romana la zona de Penyascals va ser despoblada a causa de la dispersió de la població a assentaments de plana agrícola, i on trobem les restes d’una vila de dimensions considerables en el terme municipal.
En l’època visigoda queda constància de la continuïtat dels assentaments anteriors i no va ser fins a l’època àrab que es va produir una concentració de la població d’urbs de major grandària, i es va consolidar d’aquesta manera el nucli urbà del municipi com a tal.
El rei Jaume I pren possessió del territori i dels seus castells l’any 1240 i el dona a la família dels Carròs, que van ser els primers senyors de Potries. Des de llavors passa a diferents senyors territorials fins que l’any 1449 Alfons el Magnànim atorga el títol i la possessió del territori al comte d’Oliva, i així el municipi passa a pertànyer al comtat d’Oliva, i aquests són moments d’esplendor i riquesa per a la zona. Posteriorment, el comtat d’Oliva s’unirà al ducat de Gandia i estarien sota el lideratge d’una de les famílies més poderoses i famoses del lloc, els Borja, que va consolidar el poder i la riquesa de la zona. L’any 1814 gràcies a les lleis desvinculadores promulgades per les Corts de Cadis, va aconseguir el títol de municipi.
L’any 1893 l’arribada del tren Alcoi-Gandia va suposar una important millora en les seues comunicacions.
Què destaquem a Potríes?
Atesa la seua dilatada història, el municipi disposa de multitud de monuments destacables, com el mateix ajuntament de la població, que és un gran exemple de l’arquitectura senyorial del segle XVII, i també el barri antic, que representa les típiques edificacions rurals del segle XVII.
L’església parroquial dels Sants Joans és un altre gran monument de finals del segle XVI i s’hi conserva la relíquia de Sant Blai i una magnífica talla del segle XVII.
Podem també visitar els partidors, que són edificacions destinades a garantir la divisió hidràulica per a proveir tota l’horta.
L’ermita del Crist de l’Agonia construïda en el segle XIX és un important exemple de l’arquitectura neoclàssica del moment.
La primera quinzena de febrer el municipi celebra el tradicional Porrat de Sant Blai, festa declarada d’interés turístic de València.
El 24 de juny el municipi celebra la festivitat en honor de sant Joan.
El primer dilluns després de Pasqua se celebra la festivitat de sant Vicent.
Les seues festes majors se celebren l’última setmana d’agost en honor del Santíssim Crist de l’Agonia.
