Xarxes socials
Més informació
Llutxent
Llutxent és un idíl·lic municipi de la comarca de la Vall d’Albaida, a la província de València, a la Comunitat Valenciana. El seu territori conté multitud de paratges naturals d’excepcional bellesa, el seu terme municipal és principalment muntanyenc, amb diverses elevacions naturals i barrancs.
Des de València, accedim al municipi a través de l’A-7, per a enllaçar amb l’N-340, la qual ens donarà pas a la CV-610.
La població de Llutxent limita amb les poblacions d’Ador, Almiserat, Aielo de Rugat, Quatretonda, Gandia, Pinet, la Pobla del Duc i Ròtova, totes a la província de València.
La història de Llutxent és dilatada i amb grans esdeveniments. Originalment, va ser una alqueria musulmana, durant la conquesta cristiana de la zona, a les mans de Jaume I, va ser poblat per 24 cristians vells del mateix exèrcit de Jaume I, el qual va permetre també que la població local continuara vivint en la zona, la qual cosa posteriorment es va demostrar com una mala decisió, ja que durant l’última revolta del cabdill musulmà Al-Azraq la població musulmana va secundar obertament aquesta revolta. Mort Al-Azraq a les portes de la ciutat d’Alcoi, durant l’intent de la presa de la ciutat pel seu exèrcit, la població musulmana de Llutxent va continuar obertament revoltada, i va demanar ajuda als regnes musulmans del sud, els quals van enviar tropes a la zona i van saquejar la població. Encara que les forces cristianes van enviar tropes per a la defensa de la zona, aquestes van patir una dolorosa derrota, en la qual van morir diversos nobles cristians d’importància, com Bernardo Guillermo d’Entenza o Garcia Ortiz d’Azagra. L’any 1278, Pere III el Gran va constituir la baronia de Llutxent, en un intent de fortificar i unificar la zona, i durant els pròxims dos segles la baronia va passar per diversos nobles cristians. L’any 1520, la baronia va ser atacada pels agermanats, que van ser rebutjats per les tropes i veïns que defensaven la zona. Durant la Guerra del Francés, les tropes franceses van saquejar i van destrossar el convent de frares dominics, en represàlia per l’ajuda d’aquests a les tropes nacionals.
Què destaquem ?
Durant les guerres carlistes, el municipi de Llutxent va patir el saqueig de les tropes carlistes, que van destruir el registre civil, van trencar la làpida de la constitució i van robar tot l’or i armes que van poder, afegint un altre sagnant episodi a la història de Llutxent.
El municipi de Llutxent té innombrables monuments destacables, com l’església parroquial, dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, la qual conté diverses peces i imatges de gran valor històric i artístic. L’ermita de Nostra Senyora de la Consolació és un altre clar exemple de la importància arquitectònica del lloc, construïda en 1772, d’estil gòtic.
El monestir del Corpus Christi és un monestir datat en 1355, situat en la muntanya Santa en commemoració del miracle dels Corporals.
El castell-palau de Llutxent és un altre clar exemple de la rellevància arquitectònica de la zona.
El castell de Xiu, encara que va ser abandonat després de l’expulsió dels moriscos en 1609, encara conserva la seua imponent estampa.
Disseminats per la zona, trobem diversos forns de calç, que ens recorden el passat calciner de la zona.
Les seues festes patronals i de Moros i Cristians són l’eix de les festivitats del municipi, i són una de les festes de moros i cristians més antiga de la zona, que se celebren des de 1812 en commemoració de la reconquesta cristiana de la zona, i de la batalla de Xiu, el 7 de juliol de 1276, quan les tropes cristians van gaudir d’una excepcional victòria sobre les tropes musulmans del lloc.
El 24 de febrer, se celebra la festivitat dels Sagrats Corporals, en commemoració de l’esdeveniment ocorregut el 24 de febrer de 1239. És tradició celebrar aquest esdeveniment amb una pujada al monestir del Corpus Christi, on se celebra una solemne missa i una multitudinària fira, que atrau centenars de visitants de tots els municipis veïns.
El dia 4 d’agost se celebren les festes religioses en honor de sant Doménec de Guzman en el monestir del Corpus Christi.
El 8 de setembre se celebra la festa en honor de la Mare de Déu de la Consolació.
