Font de la Figuera
Contacta en nosaltres per a saber les ajudes disponibles a la Font de la Figuera Web oficialXarxes socials
Més informació
La Font de la Figuera
La Font de la Figuera és un encantador municipi de la comarca de la Costera a la província de València, a la Comunitat Valenciana. Es troba al sud-est de la província valenciana. El seu nom és clarament posterior a la conquesta cristiana de la zona i cal remarcar que la font a la qual fa referència continua sent un abeurador per al bestiar. La Font de la Figuera, de relleu relativament muntanyenc en l’oest i el nord, gaudeix d’un terreny més pla en la resta de terme. El municipi se situa a la capçalera de la Vall de Montesa.
Des de València accedim a aquest municipi a través de la carretera A-31 i es prossegueix per l’A-35 per a enllaçar amb l’N-344. Des de la Meseta accedim a través del port d’Almansa per l’A-35 per a enllaçar amb l’N-344.
La Font de la Figuera limita amb les poblacions d’Énguera, Moixent, Almansa, Villena i Fontanars dels Alforins.
S’han trobat multitud de restes arqueològiques a la zona i ha quedat evidència que la zona va ser poblada com a mínim des del paleolític, i s’han trobat restes de l’època neolítica, ibera i romana. A la Font de la Figuera es trobava la mansió romana d’Ad Turres, que s’unia a la Via Augusta. La zona va romandre pràcticament despoblada fins que l’any 1301 Gonçal García va emetre una carta de poblament per a repoblar la zona de Moixent i uns anys més tard en 1312 es va emetre una altra carta de poblament per a repoblar l’actual zona de la Font de la Figuera, en la qual es permetia instal·lar-se a 40 famílies d’origen català i aragonés. Des de llavors la població ha anat augmentant fins al 1900 en què tenia al voltant de 4.000 habitants. Els últims 100 anys el municipi està perdent població de manera progressiva i en l’actualitat té uns 2.000 habitants, la meitat de la població, a causa de la crisi vitícola.
Què destaquem?
El municipi té nombrosos i variats monuments. L’església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu va ser construïda en el segle XIX i en el seu interior hi ha un retaule del pintor de la Font de la Figuera Joan de Joanes. L’ermita de Santa Bàrbara del segle XVI i remodelada en el segle XIX és un altre exemple de l’arquitectura local. L’ermita de Sant Sebastià va ser edificada en 1561 i és considerat l’edifici més antic de la població.
El teatre Joan de Joanes, que és el teatre de la vila, acull la banda municipal del poble, la Lira Fontiguerense. El safareig municipal del segle XIX és un dels pocs de la Comunitat València que segueix en ús.
Podem destacar el poblat iber trobat en el terme municipal de la Font de la Figuera, que és digne de visitar.
Les seues festes patronals estan dedicades a la Mare de Déu dels Xics (patrona del municipi) i transcorren la primera setmana de setembre.
Les seues Festes de Moros i Cristians se celebren el cap de setmana més pròxim al 4 de desembre i són en honor de santa Bàrbara, en què se celebra la reconquesta cristiana contra els musulmans.
Les Festes del Crist se celebren al principi d’agost i estan dedicades en honor del Crist dels Afligits.
Fonts