Xarxes socials
Més informació
Guadasséquies
Guadasséquies és un encantador municipi de la comarca de la Vall d’Albaida, a la província de València, a la Comunitat Valenciana. El municipi s’assenta en terreny pla, encara que presenta una lleugera ondulació. Guadasséquies se situa en la ribera del riu Albaida, i a causa de la construcció de l’embassament de Bellús, la zona baixa del terme municipal de Guadasséquies es va convertir en una zona inundable, depenent molt de l’estació de l’any. El terme municipal de Guadasséquies té diverses elevacions naturals com el Turó de Molló o la Serreta, el seu clima és mediterrani continentalitzat, i té estius calorosos i hiverns relativament freds.
Des de València, accedim a Guadasséquies a través de l’ A-7, per a enllaçar amb l’N-340.
Guadasséquies limita amb les poblacions de Bellús, Xàtiva, l’Olleria, Benigànim, la Pobla del Duc, Alfarrasí i Sempere, totes a la província de València.
Guadasséquies, com a població, no existia fins a l’època cristiana, i va ser una alqueria en l’època musulmana. Durant la conquesta de la zona a mans cristianes per Jaume I, la zona va passar a pertànyer al Regne de València, encara que no va ser fins a 1353 quan la zona va ser adquirida per Bernat Ferrer, que la va comprar a Pere El Cerimoniós. Guadasséquies va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins al 1707, després va passar a formar part de la província de Xàtiva, fins que finalment va aconseguir la seua independència com a municipi l’any 1833.
La seua economia es basava en l’agricultura, principalment en els cultius de regadiu com el blat, hortalisses i fruiters, els quals eren regats amb les pròximes aigües del riu Albaida. També té cultius de secà com les oliveres, vinyes i arbres fruiters. En l’actualitat, el municipi té dos polígons industrials de relativa importància, atesa la seua escassa població, al voltant dels 500 habitants.
Què destaquem?
Guadasséquies té una bella església-museu parroquial del segle XVIII, dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.
En el seu terme municipal trobem la preciosa ermita del Crist, construïda l’any 1909, sobre les restes de l’ermita antiga, en el seu interior trobem un llenç del Crist de l’Empar, del segle XVIII.
La zona de l’embassament de Bellús, de construcció artificial, ens ofereix un idíl·lic entorn natural amb una flora i fauna excepcional.
Les seues festes patronals se celebren el primer i segon cap de setmana del mes d’agost, en què se celebra una gran desfilada humorística, processons, revetles i sopars populars a la plaça del poble. Aquestes festivitats se celebren en honor de sant Roc, la Mare de Déu de l’Esperança i el Crist de l’Empar.
El 19 de desembre se celebra una festa dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, les quals s’enfoquen principalment als majors de la població.
El cap de setmana més pròxim al 17 de gener, se celebra la festivitat en honor de sant Antoni Abat, on es beneeixen animals, hi ha jocs infantils i es realitza una foguera amb sopar popular.