Fontanars dels Alforins

Fontanars dels Alforins

Fontanars dels Alforins és un preciós poble de la comarca de la Vall d’Albaida, a la província de València, a la Comunitat Valenciana. El municipi se situa al bell mig de l’altiplà dels Alforins, entre les serres d’Agullent i la serra Grossa.

El seu clima és mediterrani continentalitzat, i té hiverns molt freds i humits i estius molt calorosos i secs. En els mesos d’hivern, pot haver-hi nevades esporàdiques i les gelades són molt comunes.

El terme municipal de Fontanars dels Alforins limita amb les poblacions de la Font de la Figuera, Moixent i Ontinyent, a la província de València, i amb les poblacions de Villena, Banyeres de Mariola, Beneixama i Camp de Mirra, a la província d’Alacant.

La història del terme municipal de Fontanars dels Alforins és dilatada i molt interessant, la constància del pas de l’home es remunta a l’època del calcolític, com demostra el jaciment de Pla de Cubelles. S’han trobat troballes arqueològiques de l’època neolítica, en el Camí de Piles, igual que es van trobar nombroses troballes arqueològiques per tota la zona de l’edat de bronze, així com de l’època ibera i l’època romana. Durant el període Andalusí, la zona va adquirir una relativa importància, a causa dels seus cultius de cereals. En el segle XIII, amb la conquesta cristiana de la zona, a les mans de Jaume I, la zona va ser reclamada per Ontinyent, ja que formava frontera entre els regnes de Castella i de València. L’any 1256, la zona va passar a les mans de la jurisdicció d’Ontinyent, i durant les dècades següents la zona va ser testimoni d’innombrables escaramusses entre els regnes de Castella i de València, en què destaca que l’any 1495 les tropes de Villena van cremar 25 cases a Fontanars dels Alforins. Aquesta rivalitat es va allargar al segle XVI. En 1593, es va concedir permís per a la construcció d’una ermita, on, als seus voltants es va anar formant l’actual nucli de població. En 1701-1714, la zona va quedar pràcticament despoblada a causa de la Guerra de Successió espanyola, i la seua posterior repoblació va ocórrer de manera progressiva durant les centúries següents, fins a arribar als més dels 1.000 habitants de l’actualitat. L’any 1927, va arribar la tan anhelada independència de la població de Fontanars dels Alforins, que es va desvincular definitivament d’Ontinyent.

L’economia de la zona es basava tradicionalment en el cultiu de vinya i la seua posterior elaboració, tradició que ha arribat fins als nostres dies, i destaca la producció de més de tres milions de litres de vi a l’any en la zona. També té una certa importància la ramaderia, tant d’ovelles com de cabres.

En el municipi de Fontanars dels Alforins trobem l’església parroquial, dedicada a Nostra Senyora del Rosari, del segle XVII, en què destaquen les imatges de la Mare de Déu del Rosari o sant Antoni Abat.

En el terme municipal de Fontanars dels Alforins es troben més de 30 forns de calç, testimoniatges silenciosos de la importància industrial de la zona.

Les seues festes patronals se celebren l’última setmana d’agost, en honor de la Mare de Déu del Rosari, en què es fa la tradicional desfilada de Moros i Cristians.

Al gener se celebra la festivitat dedicada a sant Antoni Abat.

L’últim cap de setmana de juny, se celebra la Festa de les Xiques, en honor de la Mare de Déu, en què se celebren balls populars i fins i tot una processó.