Xarxes socials
Més informació
Beniatjar
Beniatjar és un preciós municipi de la comarca de la Vall d’Albaida, a la província de València, a la Comunitat Valenciana. El municipi se situa en un altell als peus de la serra del Benicadell, el riu Micena circula per l’est fins a l’oest en el seu territori, el terreny pel nord és suaument ondat, mentre que pel sud és muntanyenc i replet de pinedes.
El seu clima és continental, ja que els hiverns són freds i els cims del Benicadell s’omplin de neu, per la qual cosa el municipi té abundants pluges en els mesos hivernals.
Des de València, accedim al municipi de Beniatjar a través de l’A-7, s’enllaça amb la CV-40, que ens permet l’entrada a la CV-60, i finalitza amb la incorporació a la CV-611.
El poble de Beniatjar limita amb les poblacions de Salem, Ràfol de Salem, Castelló de Rugat, Otos, la Pobla del Duc, a la província de València, i amb Gaianes i Beniarrés, a la província d’Alacant.
Què destaquem?
En el terme municipal de Beniatjar s’han trobat troballes de l’edat de bronze, encara que l’origen de l’actual urbs és musulmana. Després de la conquesta cristiana a les mans de Jaume I, se li va concedir a Pau de Tarassona l’any 1258. En 1609 el municipi tenia 100 famílies d’origen morisc, però atesa l’expulsió dels moriscos aqueix mateix any, la zona va quedar pràcticament despoblada, i va ser repoblada per famílies cristianes de manera progressiva durant les pròximes centúries, fins a arribar a més de 200 habitants en l’actualitat.
L’economia del municipi es basa en l’agricultura, en cultius de vinya, fruiters i oliveres, i té cultius de regadiu com les creïlles i les hortalisses.
Beniatjar té multitud de monuments molt interessants per a qualsevol visitant, i cal destacar l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l’Encarnació. També té una nevera situada a la part alta de la serra del Benicadell i un pont de pedra, anomenat el Pont del Moro, nom que rep per la seua construcció musulmana.
En el seu terme municipal es troben pintures rupestres de l’edat del bronze i també l’històric castell de la Carbonera, conquistat pel mateix Cid el Campeador, Rodrigo Díaz de Vivar.
Les seues festes patronals se celebren de dimecres a dissabte de l’últim cap de setmana d’agost, en honor de sant Roc, el santíssim Crist del Consol i la Divina Aurora. Durant aquests dies se celebren revetles totes les nits i processons pel dia, que atorguen un ambient molt festiu al municipi tots els dies.
