Xarxes socials
Més informació
Rótova
Encisador municipi de la comarca de la Safor a la província de València, a la Comunitat Valenciana. Està situat en la part meridional de la província de València i disposa de dues zones fàcilment diferenciades. La part sud-est del territori municipal està dominada per una plana al·luvial i aquesta és la zona ocupada pels cultius de regadiu, predominantment els tarongers. Des del nord-est del riu Vernissa el terreny s’eleva gradualment i passa a ser muntanyenc.
Des de València accedim a Ròtova a través de l’N-332, que enllaça amb la CV-686 per a finalitzar en la CV-60.
Ròtova limita amb les poblacions d’Ador, Alfauir, Almiserà, Llutxent i Palma de Gandia.
En el seu terme municipal trobem innombrables troballes prehistòriques que demostren que la zona va ser poblada des de fa milers d’anys i fins i tot s’ha arribat a trobar una làpida romana en el seu territori. A partir de la baixa edat mitjana el seu desenvolupament històric va estretament lligat al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, i cal destacar que va poder mantindre’s fora de la influència dels Borja, encara que això va presentar el problema que el municipi va passar per molts senyorius diferents.
L’any 1646 l’assentament disposava solament de 18 cases (uns 150 habitants) que contrasta amb els prop de 1.400 habitants en l’actualitat.
L’economia de Ròtova és principalment la recol·lecció i exportació de la taronja, encara que també té bestiar boví i granges avícoles de gallines.
Què destaquem?
En el seu terme municipal podem trobar gran varietat de monuments dignes de visitar com el castell de Borró, una fortalesa declarada d’interés cultural l’any 2002 i d’origen musulmà.
El monestir de Sant Jeroni de Cotalba de gran importància històrica i arquitectònica va ser fundat per Alfons d’Aragó el Vell l’any 1388. D’estil gòtic-renaixentista, aquest important monestir es troba a tan sols 1 km de distància del nucli urbà.
L’església parroquial es va construir l’any 1534 dedicada a sant Bertomeu Apòstol, i l’any 1901 es va afegir la capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
El palau dels comtes de Ròtova és una casa senyorial que disposa d’una escala d’entrada imperial de pedra calcària en la qual podem apreciar l’escut familiar dels comtes de Ròtova.
Les seues festes patronals comencen el dijous i acaben el dilluns de la primera setmana de setembre. El dijous es presenten les dames i es corona la reina de les festes d’aqueix any. El primer dia està dedicat a la Mare de Déu de la Salut (patrona del municipi), el segon està dedicat a la Divina Aurora, el tercer està dedicat al Crist de la Fe i el quart dia està dedicat en honor de sant Bertomeu Apòstol (patró del municipi).
